El creixement urbanístic

La Sagrera (s.IX-XI)

Tal com el nom indica, les sagreres eren espais de terra inviolable, sempre al voltant d’una església, on els pagesos i els seus béns gaudien de protecció divina davant dels senyors feudals i dels lladres, sota pena d’excomunió. Això féu que, de mica en mica, a partir del segle XI, aquests indrets creixessin i comencessin a incorporar nous edificis i població.


La cellera d’Anglès (s. XIII – XVIII)

A partir del segle XIII els pobles s’engrandeixen i les sagreres passen a anomenar-se celleres. Es tracta d’espais que ja inclouen carrers i plaça, sempre al voltant de l’església inicial.

La d’aquí fou coneguda com la cellera d’Anglès, ja que formava un sol nucli administratiu amb el castell. I, tot i que de celleres se’n troben arreu, aquesta és de les poques que va esdevenir municipi independent.


Cercle 3: La Cellera, l’eixample del s. XVIII i posteriors

L’any 1788, la Cellera aconsegueix la independència municipal respecte a la batllia d’Anglès. Sabem que al poble hi vivien unes 600 persones i que s’anaven edificant cases noves on avui trobem els carrers Major, mossèn Joaquim Ausellé, Calixt Noguer i d’Avall.

En aquest moment es gaudia de certa prosperitat econòmica gràcies als recursos naturals de la muntanya i es començava a treballar per portar aigua al poble des de la presa de Canet, al peu de Plantadís.

La Guerra de Francès (1808-1814) i certs episodis d’epidèmies, però, comportaren una desacceleració de la qual el poble no aconseguí recuperar-se fins acabades les guerres carlines (1833-1876).


Cercle 4: La Cellera (s.XX)

L’any 1887 s’inaugura la fàbrica i colònia tèxtil Burés i Salvador d’Anglès, amb bona part de treballadores de la Cellera. L’any 1895 arriba el tren que unirà Girona amb Olot i es construeix la nova carretera de Santa Coloma de Farners a Sant Joan de les Abadesses. En aquests moments, la indústria de l’aprofitament del castanyer per fer-ne rodells, bastons, xescles i taulons coneix una gran empenta, com també la de les llambordes i minerals.

Tots aquests fets modifiquen profundament els hàbits del poble: es construeix el nou cementiri, les noves escoles i hi arriben l’aigua potable i la llum elèctrica.

Com a tot arreu la Guerra Civil (1936-1939) suposa un greu entrebanc, del qual el poble no es comença a recuperar fins a la dècada de 1950.

Finalment, des dels anys 1970 fins als anys 1990, la Cellera viu un creixement urbanístic espectacular.