Flora i fauna

L’orografia del terme fa que la vegetació sigui majoritàriament forestal: Alzina surera i arboç amb sotabosc de brucs, estepes i ginestes.

A les fondalades més humides, hi trobem alzina amb el sotabosc característic de la zona. La roureda també és present en alguns indrets, però és el castanyer, amb les seves variants de perxada i baga, que omple la major part del terme. Aquest fou introduït abans de la romanització i, provinent de l’altra banda del Mediterrani, durant anys ha estat una font de treball i riquesa gràcies a l’aprofitament que se n’ha pogut treure: castanyes, rodells, fusta, etc.

A les riberes hi trobem: salzes, verns, acàcies… L’orella d’os i l’herba de Sant Segimon les podem trobar si som bons observadors. També és un país de bolets, si el temps hi acompanya segons ens va poder constatar àmpliament l’estudiós doctor Codina, fill il·lustre del poble. A la zona del Pasteral s’hi pot trobar una curiosa planta (Pellaea Calomelanos) descoberta pel doctor Joaquim Codina que només es troba aquí i a l’Àfrica.

Flora1
Fotografies cedides pels Amics de l’Entorn

A la zona del Ter i la riera, la fauna més comuna és el barb, la bagra, la carpa i l’anguila. En els darrers anys s’hi han introduït espècies noves com la truita. A les voreres i a les basses hi podem trobar granotes i serps d’aigua, algun escurçó, visons i tortugues. Amb sort, a la muntanya hi podrem veure algun esquirol, salamandra, mostela, teixó, gat salvatge, conill, guilla o senglar.

Als marges assolellats, no és rar veure-hi serps o algun llangardaix verd. L’avifauna està molt condicionada per les aus que van i venen segons les estacions de l’any: orenetes, rossinyols, rupits, merles, cuetes… Les garses, les tórtores i els coloms són espècies en progressió, igual que les gavines i els esplugabous.

Flora2
Fotografies cedides pels Amics de l’Entorn