Història

Els primers habitants d’aquestes valls es remunten a l’any 100.000 aC, datació que correspon a la troballa més antiga feta dins del municipi: restes d’una tribu nòmada que es va moure per bona part de l’actual comarca de la Selva. Cal destacar també les troballes de la cova del Pasteral, sepulcre funerari del neolític, i les restes d’un poblat ibèric situat al capdamunt del Colldegria.

Dolmen

La primera referència escrita, on es parla de l’església de la Cellera, data de l’any 833 i correspon als privilegis que va rebre l’abat Deodat del rei Lluís el Piadós per repoblar les valls del Ter.

El poble de la Cellera de Ter neix com a cellae depenent del monestir de Santa Maria d’Amer. Les cellae eren esglésies parroquials dependents d’un monestir i que situades en punts més o menys llunyans donaven peu al naixement de noves colònies humanes. La sagrera era un terreny sagrat posat sota la protecció eclesiàstica que envoltava aquestes esglésies i on, a causa d’aquesta immunitat, es construïren els cellers o sagrers que no eren més que petits graners dels masos veïns per guardar-hi les collites i protegir-les del pillatge. Aquí, fou parcialment destruïda pels importants terratrèmols de l’any 1427 i reconstruïda posteriorment fins a arribar avui dia.

Església

Campanar

Cal fer esment de la particular relació de l’església amb el castell d’Anglès, propietat dels comtes de Cabrera. Si bé els habitants de la vall estaven sotmesos a la batllia i jurisdicció del castell, la parròquia de la vila continuava essent la de la Cellera de Ter. Això va provocar no poques tibantors fins que l’any 1788 la Cellera de Ter va assolir la seva independència municipal. Amb tot i això, els lligams entre els dos pobles són i continuen sent molt estrets.

Malauradament, el seu enclavament, clau per creuar el riu Ter, converteix la Cellera en pas obligat de regiments militars. Això transforma el municipi en escenari de batalles dins la Guerra de Separació de Catalunya, dins la Guerra del Francès, dins les guerres carlines fins i tot en plena Guerra Civil, quan és objectiu de les bombes dels Junkers alemanys. De mica en mica el poble es va recuperant, i avui dia, amb la inauguració de la variant de la C-63 i l’inici de les obres al polígon industrial, el poble veu amb il·lusió unes eines de millora per a un creixement continuat i un futur millor que el present.