Personatges il·lustres

Joaquim Codina i Vinyes

El doctor Joaquim Codina i Vinyes va néixer a la Cellera de Ter, el 20 de novembre de 1868.

Durant la carrera va tenir com a professors la generació mèdica del 1888: el Dr. Bartomeu Robert, el Dr. Jaume Pi-Sunyer i el Dr. Joan Giné i Partagàs. Aquesta generació de metges i professors va ser cabdal per a la medicina catalana del segle XIX i principis del segle XX. Van ser els introductors del mètode científic en els estudis de medicina de l’època.

En acabar la carrera va exercir de metge a la Cellera de Ter juntament amb el seu pare, el metge i farmacèutic Dr. Calixt Noguer.

A part de la pràctica mèdica, a partir del 1906 va iniciar la seva activitat botànica i el 1908 va publicar Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca, llibre en què va herboritzar mil trenta-dues espècies dels voltants de la Cellera de Ter. Encara ara, aquest llibre es considera una aportació valuosíssima a la flora catalana. El mateix any va descobrir la Pellaea Hastata, falguera que només es creia resident en àrees subtropicals i que ell va trobar en el Pasteral.

Es considera pioner a casa nostra en micologia, l’estudi dels bolets. Juntament amb el Dr. Pius Font i Quer, va publicar Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya, treball indispensable i bàsic de la micologia catalana. També va publicar articles relacionats amb intoxicacions produïdes pels bolets, tema que realment el preocupava. Fruit d’això s’organitzen les primeres exposicions de bolets que es van fer al nostre territori (Olot, Girona…) i la publicació del llibre Bolets bons i bolets que maten, escrit en forma de versets perquè tingués una bona acollida popular.

Joaquim CodinaVa ser alcalde de la Cellera de Ter en dues ocasions i fundador de la Cambra Agrària de la Cellera de Ter.

Va morir el 26 de desembre de 1934 al mig del bosc mentre collia bolets, després d’anar a fer una visita en una masia del Pasteral.

 

 

 

 

 


Pere Garcia i Fària

L’enginyer i arquitecte Pere Garcia i Fària és conegut no solament pel fet de ser el pare del sanejament de Barcelona amb l’ambiciós Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona de l’any 1891, sinó també per la gran quantitat de projectes en què va participar.

Va néixer a Barcelona, l’any 1858, en el si d’una família benestant d’origen portuguès que s’establí a Catalunya en comprar la cartoixa d’Escala Dei després de la desamortització de Mendizábal.

Aviat va mostrar especial interès per les condicions de vida dels barcelonins, que el varen portar a ser enginyer en cap de l’Ajuntament de la Ciutat Comtal. El seu projecte de sanejament era molt avançat per a l’època amb solucions modèliques de clavegueram, drenatge i residus urbans o solucions agosarades com la canalització i desviament del riu Llobregat basat en una cartografia molt acurada. Més endavant va participar en multitud de projectes d’abastament d’aigua, hidroelèctrics, ferroviaris, portuaris… que va combinar amb càrrecs al servei de l’Estat espanyol.

Cal ressaltar el Proyecto de aprovechamiento de fuerza hidráulica del Ter desde el molino de Sau al Pasteral, de l’any 1907. Es va projectar una gran conducció –només es van construir diferents canals i túnels– des de Sau per acabar a la finca de can Riera amb un imponent salt hidroelèctric. Alhora, Pere Garcia i Fària va realitzar obres d’aprofitament de les aigües dels torrents i va estudiar l’explotació comercial de les deus de can Riera, així com les de la font Picant de la Fanera. A la riera d’Osor hi volia construir un balneari que hauria rebut el subministrament elèctric de la central hidroelèctrica de la central d’en Fàries.

Va morir a Barcelona l’any 1919.


Calixt Noguer i Taberner

Va ser un dels personatges més populars de la Cellera de Ter i dels pobles dels voltants durant l’últim quart del segle XIX i el primer del segle XX.

Va néixer a la Cellera de Ter el 1864. Va exercir al poble com a farmacèutic i metge, jutge de pau, membre de la Cambra Agrícola, cap de la Junta Local de Sanitat, entre altres activitats i va ser el promotor de l’Ateneu Obrer de la Cellera.

Dins l’àmbit local cal agrair-li el treball sobre les Aigües mineromedicinals del terme de la Cellera, que va propiciar que aquestes fossin declarades d’utilitat pública. Com que li tocà viure alguns episodis epidèmics, treballà intensament per millorar la salubritat pública, cosa que el va portar a promoure la creació de la Companyia d’Aigües Potables de la Cellera el 1905, que va representar una notable millora per al poble.

Va morir l’any 1928.


Ramon Cicres

Nascut a Amer a finals del 1911, l’any 1930 obté el títol de “maestro de primera enseñanza”, a la Universitat Normal de Girona. Aquell mateix any comença a exercir a la Canya, d’on passa a Sant Joan de les Abadesses, Llagostera i Cerler. Finalment, el 1934 li és atorgada la plaça de les escoles del Pasteral. Hi va treballar, exceptuant el parèntesi de la Guerra Civil, fins a l’any 1952.

La metodologia que en Ramon Cicres aplica en arribar al Pasteral és perfectament compatible amb les idees de l’Escola Nova vigents durant la República. L’ensenyament és actiu i en català: els alumnes fan motors elèctrics, petites màquines de vapor, telescopis, excursions i sortides, cultiven els seus horts, disposen d’una biblioteca infantil, etc. Com que hi ha pocs alumnes, l’escola és mixta, cosa que encara s’adiu millor amb els ideals coeducatius del moment.

L’any 1935, aquest mestre va aconseguir instal·lar una estació pluviomètrica a l’escola (cedida pel Servei Meteorològic de Catalunya), que estava en contacte amb la xarxa meteorològica catalana.

Durant la Guerra Civil en Ramon Cicres fotografia les milícies, els camions que transporten els béns requisats, l’església d’Amer just abans de ser cremada, els escarnis públics… i poc després fuig a França.

L’any 1940 torna al Pasteral i continua amb la seva tasca docent: fa créixer la biblioteca, crea un Periódico Mural anomenat Mirador, on els nens i nenes s’informen del que passa al món, organitza sortides i exposicions, col·labora amb Enric Riuró en l’excavació de les coves del Pasteral, potencia l’assignatura d’educació física i incorpora a les classes les seves grans passions: els experiments científics, l’electrotècnia, l’excursionisme i el pessebrisme.

El seu prestigi com a mestre és àmpliament reconegut. En aquesta època arriba a tenir més de cinquanta alumnes de diferents edats, tots compartint una sola aula, alguns dels quals assisteixen a classe des de cases tan allunyades del Pasteral com Bec de Juvell.